Això sí, quan dorm és un angelet que convida a que el fotografiïn una infinitat de vegades.
Aquesta és la primera foto que se li va fer a en Teo, just acabat de néixer pesant els seus 3,565 kg (es va moure al fer-li la foto i la balança va canviar 30 grams) i ben rosadet. Tothom ens anava dient que seria petit però un cop fora va quedar clar que s'estava amagant molt bé el noi. Feia menys d'una hora que havia nascut, a les 17:14 del 25 d'Agost d'aquest 2013. Una data que ja no serà mai més la mateixa al nostre calendari.
Com veieu en la seva fitxa identificadora, algú es va confondre i li va posar Tao. I és que pels anglesos la traducció correcte de Teo és Theo, que es pronuncia com 'Tío', fonèticament parlant. El nom ve del grec Theodoris, que significa 'presència de Déu' o 'Regal dels Déus'.
Un cop mesurat i netejat, les llevadores que van assistir el part, la Lana i la Gabi, ens el van embolicar molt bé i després de 9 mesos intensos, vam poder fer la primera foto de la família Forn Segura:
La mama Roser, la més contenta de tenir en Teo entre braços després de tant temps imaginant com serien els seus ullets i manetes i peuets i caparró quan era dins la panxa:
Passat el xoc inicial d'entrar a viure al nostre món, la família que ha vingut de tan lluny va poder gaudir del seu premi: conèixer en persona la nova personeta de la família. Moltes gràcies padrí Sisco, iaia Palmi, àvia Roser i tieta Tanit!
 |
| Un papa orgullós... |
 |
| ... i una mama encandilada |
Amb un nedó tan bonicot, tot són rialles al seu voltant:
Tot i les bones cares guapes que fèiem tots, el protagonista real, el centre de totes les mirades i objectius de càmares va ser en Teo Forn Segura!
 |
| La tendresa en persona |
 |
| Marca Segura, que no el confonguin! |
 |
| Ja despert, en Teo fa rialles |
 |
| Mitjons perquè sàpiga on va ser quan era dins la panxa |
 |
| No hi ha res com la proximitat i l'escalfor de la mare |
Ara la Lana ens ensenyarà com canviar un bolquer a un nen que acaba de néixer i es deixa fer de tot i després ens farà una demostració de com s'embolica un nen com si fos una tortilla mexicana:
Password: wrap
I passades les primeres 24 hores de la vida d'en Teo, la infermera ens dóna permís per marxar a casa, ja que tan la mare com en Teo es troben en perfecte estat de salut, donades les condicions. De camí cap al cotxe, però, un missatge per recordar durant els propers dies, mesos i segurament anys:
 |
| Ploro per molts motius, però mai per fer-te enfadar |
 |
| Plorar és comunicar-se |
I deixant enrere el Grand River Hospital, en Teo comença l'aventura de la seva vida camí de casa seva, i els seus papes camí de començar una nova manera de viure i conviure.
