El mes de Març en Teo va ser convidat a la seva primera festa d'aniversari al Perimeter Institute (una meca dels físics teòrics), a l'aniversari d'en Marc i en Tai, amb els quals podrà parlar català, ja que són mig cantonesos i mig catalans! Va ser un dia molt divertit rodejat de nens i nenes, jugant al joc de les cadires o menjant pastís.
Aquí tenin en Teo al costat d'en Tai, que ja té un any. Es porten 4 mesos amb en Teo, i tot i que en aquesta foto no s'aprecia, una de les diferències entre ells són les dents que en Tai fa servir per mastegar tot el que se li posa per davant.
I per fi va arribar el gran viatge cap a Califòrnia! El vol va ser prou plàcid, sobretot perquè de les 3 places, la dona que s'asseia al costat de la finestra va ser molt amable i es va moure a un altre seient, de manera que en Teo tenia un lloc per ell solet!
I per fi, el moment esperat, en Teo passejant pels jardins de Caltech després d'haver-ho fet dins la panxa de la seva mama! Així va conèixer les tortugues, els esquirols, els arbres i els jardins d'aquest campus tan bonic.
I com no podia ser, una visita a Califòrnia havia d'incloure la platja de Santa Mònica! De fet en Teo va passejar per Venice beach i va remullar-se els peus i tot. Va ser la seva primera experiència platjera, el seu primer gorro i les seves primeres passes damunt la sorra molla de l'oceà Pacífic.
Aquí hi ha el document gràfic que ho demostra tot:
De tornada a Waterloo, la primavera va fer per fi la seva entrada triumfal, amb l'herba pujant molt depressa i les plantes i els animals sortint dels seus respectius nius i brodant-ho tot de color. I en Teo, pas a pas, centímetre a centímetre va fent-se més grandet.
Una altra mostra dels progressos d'en Teo les darreres setmanes ha estat el seu canvi gradual de dieta. Després de la visita al metge dels 9 mesos, el missatge va ser que ja havia de començar a basar la seva dieta alimentària amb menjar sòlid, sempre complementant-ho amb la llet de la seva mama.
Però de fet sense forçar res, en Teo mateix demana més i més menjar del que veu que els seus papes es posen a la boca.
Així ha anat tastant pa, galetes d'arròs, rovell d'ou, poma, pera, plàtan, síndria, vedella triturada, pollastre triturat, papilles de cereals, etc. De fet s'ho menja tot menys la verdura. Però la seva mama ja ha trobat la tècnica adequada, barrejant verdura amb fruita, la cosa va com una seda.
Aquí tenim en Teo amb un altre del seus amics, en Soren, que aquell dia feia servir la trona d'en Teo per sopar.
I aquí tenim el Mikey, amb qui en Teo queda molt sovint per jugar i amb qui es porta molt bé. Es porten només 2 dies i serà una pena perquè en Mikey anirà a Pasadena d'aquí poc. Un curiós canvi de lloc.
Aquesta imatge és del grup de les "spouses" de la universitat, on cada cop hi van més nens i on cada cop tenen més joguines per disfrutar.
La calor comença a apretar i una pausa a la tarda amb un bon granisat ve molt de gust... I a la foto del costat, en Teo i el seu papa amb l'equipació al complet, llàstima que el Barça va decebre la seva afició un cop més aquest any. Esperem que sigui l'últim cop en molt de temps!
El senyal inequívoc que la primavera és aquí són les famílies d'oques salvatges canadenques (és el nom real d'aquesta espècie d'au que habita nord-amèrica) que es passegen pel campus universitari, creuant el carrer a pas de tortuga i fent aturar la circulació. Durant el temps que dura la seva estada tenen temps de pondre ous, tenir pollets, i criar-los fins que puguin volar i migrar quan comenci a venir el fred.
Les passejades pel barri cada cop són més distretes amb el bon temps i amb el bon humor d'en Teo, que ara ja fa prou bulto per caber en un columpi i gronxar-se una miqueta.
Aprofitant la visita de la Neus, una amiga mallorquina que els papes d'en Teo van conèixer a Pasadena, en Teo va visitar les famoses catarates del Niàgara, i no va quedar gens decebut. Sobretot quan a mitja tarda va aparèixer un gran arc iris fruit de tota l'aigua que hi havia per l'aire esquitxada de l'aigua que queia.
Però els progressos més grans d'en Teo han estat en la seva mobilitat. Ara ja és capaç de gatejar tot sol la distància que es proposi, o la que se li indueixi a recórrer.
password: gatet
Però ell el que en realitat vol és posar-se dret i caminar com fan els seus papes, de manera que aprofita en tot moment per arrepanjar-se amb algun moble i alçar-se tot solet. Ara només és qüestió de temps que la seva esquena li aguanti bé el pes del cap i pugui donar-li prou equilibri. Veurem d'aquí un mes fins on hem arribat!
Finalment abans de despedir el post, us deixem amb uns vídeos que valen molt la pena on en Teo mostra la seva graaan rialla!! Don't worry be happy.
password: claushahaha
password: planxahahaha
password: xampuhahaha
I per dir adéu ... Teo, per a que quan siguis gran i vegis aquest Post, et puguis ubicar en el temps històric... això es podia comprar als quioscos canadencs:
