Un somriure que val moltes onces!

En Teo ja té un mes! sembla mentida que ja hagi passat, i a la vegada sembla que falti tant perquè en tingui 2, i 3 i 6 i 60... és curiós que les hores passen volant però els dies els anem arrossegant.
A la casa mica a mica tots ens hi anem acostumant, fins i tot la Isis ha decidit mostrar la seva presència no fos cas que ens la oblidéssim pobreta.

És molt recomforant tenir el suport de la família :)

En Teo fa uns dies va fer el seu primer dia de compres! Abans va pujar a l'autobús per primer cop!!

Es veu poc però allà dins en Teo disfrutava el seu primer viatge en bus

Un cop dins el centre comercial, la seva mama i la seva iaia es preocupaven de buscar-li els vestits de la darrera moda mentre ell disfrutava de la comoditat de la situació:

 

En un altre dia per casa vam emprovar-li la seva dessuadora amb el seu 'hoodie' (la caperutxa). A més ho va poder estrenar tot damunt la seva 'hamaquita' que sembla que li està agradant, sobretot quan hi ha la vibració posada i queda com un flam. 

 

A més d'anar a comprar roba, en Teo ja sap què és això tan important que fem els humans sovint: comprar menjar! Fent servir el gran invent de la Boba, els seus papis se l'han endut diverses vegades al supermercat que hi ha aprop de casa, i ell ha disfrutat cada ocasió amb les seves becaines inacabables.

El papa d'en Teo, 'possant' davant els préssecs

Però la notícia definitivament bona és que en Teo no para de créixer. En la darrera setmana ha guanyat 12 onces, que són 4 més de les que hauria guanyat si hagués augmentat el pes correcte que és una onza al dia. Per tant anem per molt bon camí!

Pesar-se no sempre és el més còmode

 Després d'una bona menjada no hi ha res com un bon bany (prometem vídeo aviat), i després sessió de perruqueria... aquest cop de la mà de la seva iaia, a l'estil punky!

Això sí, quan la cosa ha anat bé i en Teo ha menjat sense estressar-se gaire (en això anem millorant, però encara ens queda perquè tot rutlli a la perfecció), el seu estat més habitual és el de completa extenuació i camí cap al món dels somnis:

Però si hem d'escollir un moment de la darrera setmana, definitivament ens quedem amb el primer somriure que ens va fer en Teo, i que vam poder enregistrar en càmera per primer cop!! Va ser un moment molt emocionant, i cada cop ens reserva un nou somriure quan menys ens ho esperem. Només per això ja val la pena totes les nits en vela i maldecaps. No sabem qui gastarà més pitets ara...