Primavera, papilles, amics

Els darrers mesos han estat bastant moguts i no s'ha pogut estar massa pel blog, però ja tornem a ser aquí!!

Els 6 mesos que va complir en Teo el 25 de Febrer van portar una bona quantitat de canvis. D'una banda se li va donar llum verda a en Teo per poder començar a tastar el menjar en forma de papilles, i també a rosegar crostons de pa, fruites i tot el que es posi pel davant. 

A més, durant el mes de Març ha començat a haver-hi canvis meteorològics i per fi hem pogut sortir de casa i començar a disfrutar de la vida a l'exterior, fent passejos i arrencant la gespeta que ha sobreviscut l'hivern i torna  despuntar. 

Aquí tenim la primera papilla que va entusiasmar a en Teo: el moniato!

I un cop s'ha començat a tastar el menjar que els papes es posen a la boca, ja no hi ha qui ho pari això: poma i aigua!
 

I ara cada cop que anem al restaurant, ja ocupem 3 cadires! i que ens portin el menjar aviat, o començarem a mossegar aquesta taula. El papa d'en Teo ha de vegilar que les coses insanes que mengen els americans (com els brownies de crema de cacauet i nube) no vagin a parar a les mans d'en Teo, a pesar de la insistència que ell hi posa...

      

El que és tota una distracció és quan en Teo té un tros de pa i el va rosegant i rosegant fins que sembla un puré. Ja veurem el dia que tasti el pa de debò al que estem acostumat els mediterranis...

I per fi ens toca la llum del sol, a fora!! això sí, de moment encara hem hagut de posar-nos l'abric d'esquimal.

I de tant en tant el papa d'en Teo el porta a la piscina a la tarda. La mama d'en Teo li porta els matins un cop a la setmana, però ningú li pot fer fotos des de lluny...

Està clar que en Teo és un nedador nat!

I entre piscines, playdates (que són com quedades entre mares i pares perquè els fills es coneguin), early years (que seria la ludoteca) i quedades espontànies, en Teo va fent el seu primer grup d'amiguets!

 

Aquí el tenim amb el seu amic canadenc, en Mikey! Només es porten un parell de setmanes i s'avenen molt bé.

I les banyeres cada cop són més divertides, amb tots els animalets que en Teo pot anar mossegant sense descans. Això sí, l'aigua sempre ben calentona, mesurada amb el termòmetre que els avis de Lleida van enviar.

I per fi! per fi s'ha acabat la neu, per fi podem sortir a fora sense anar amb 4 capes de roba i podem disfrutar el sol i tocar el terra i viure una mica més com ho fa la majoria de gent al món...

Les mirades d'en Teo... causaran sensació

I de moment ho deixem aquí, ben aviat posarem uns quants vídeos i moltes fotos dels viatges del mes d'abril a Califòrnia!!

Fins ben aviat!!